dissabte, 10 de setembre de 2016

DANSES 2016


          Un any més hem celebrat les danses: Els majorals s’han esforçat per a que tot estiga a punt i isca com cal. I realment s’ha aconseguit, les danses enguany han estat molt animades i s’ha vist a la gent amb ganes de ballar. La nit de dissabte va ser espectacular, amb un Cap de Dansa que quasi pegava la volta a la plaça, diversos grups que celebraven el seu aniversari de majorals i amb alguns moments en que tota la plaça estava totalment ocupada per la gent ballant. També hi ha que dir que el Diumenge el Cap de dansa era molt curt. Este tema caldria prestar-li un poc més d’atenció. També hi ha hagut novetats com es la celebració del trenta aniversari  de Paco Bessó com a dolçainer de Benilloba, no se si és de récord però si  per a celebrar que un dolçainer arribe a connectar tan bé amb la gent i la festa, a conèixer la nostra forma particular de la dansa  i que continue aportant-nos la seua música. No tots els dalçainers que han passat per ací han arribat a connectar, ni a interpretar la nostra música ni a passar tantes hores tocant  com per a repetir moltes vegades. Enhorabona Paco. També va haver una altra novetat:l’enramà del cadafals, la tarima com nosaltres diem. Antigament  la tarima es plantava amb bigues i taulons de fusta i després s’enramava amb motius vegetals. Al voltant de l’any 70 del segle passat Pep Gabiel ( un gran enamorat de les danses i fuster de professió) va fer esta tarima  més elegant, pintada de colors i desmuntable. Aleshores es va abandonar la costum de enramar-la. Amb l’assessorament de José Reig, amb el permís dels majorals  i l’ajuda de Rigo vaig decidir enramar enguany la tarima com es feia antigament: Amb TAMARIT.  Este és un arbust (Tamarix Gallica) que es reprodueix en terrenys arenosos o de margues, de rames flexibles i  fulles molt xicotetes. Ací el podem trobar en el riu de Gorga. I cap allí vaig anar a fer un costal per enramar la tarima. Encara que va que dar molt ornada, al ser un any especialment sec, les rames i fulles es var assecar ràpidament, anaven desprenent-se, resultant on poc incomodes per als dolçainers, als que tampoc els va agradar molt la decoració. Es tractava de recuperar una tradició i si enguany no ha eixit tot lo bé que s’esperava s’intentarà millorar.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada