divendres, 17 de juny del 2016

CONEIXEM? MOIXAINA

Algú sabria utilitzar esta paraula? Estic segur que seran ben pocs els que la coneixen.


SOLUCIÓ:
Una moixaina és una carícia que es fa passant la mà per la cara. També s’utilitza en sentit figurat. Exemple “Deixat de moixaines  i escomença la feina” o “ Deixat de moixaines i anem a l’assumpte” Aleshores s’utilitza en el sentit d’adular o afalagar.

Este mot encara que el coneixem, al menys els majors pràcticament no l’utilitza quasi ningú.Així que podriem practicar més les moixaines i de pas recuperar este mot tan bonic.


dissabte, 4 de juny del 2016

BENILLOBA.LA TIERRA DE MIS ANTEPASADOS



Ahir,3 de Juny es va presentar el llibre "Benilloba:La tierra de mis antepasados".L'Alcaldessa Anna Dèlia i jo vam acompanyar a Mercé Camps en este acte. I ací vos pose el meu escrit en la presentació de l'acte.
 
BENILLOBA.LA TIERRA DE MIS ANTEPASADOS

 El naixement d’un llibre sempre és una bona noticia,i si el llibre parla de Benilloba encara és millor. Bona Vesprada.
Primer que res vull donar les gràcies a Mercé per haver-me convidat a estar ací i a l’ajuntament i en concret a Anna Dèlia per haver facilitat este acte.
            Començaré parlant  de Camèlia O’Conno , l’autora, o millor Camèlia Domènech com ella vol que la coneguen ací, es a dir, pel cognom de son pare que és un cognom molt propi del poble. Jo la vaig conèixer al 2013 pel correu electrònic, personalment no la conec, i a la que estic molt agraït per tota la seua col·laboració en la meua investigació sobre l’emigració de Benillobers als EEUU. Ella és un testimoni directe d’aquella emigració. El seus pares es van casar ací però de seguida se’n van anar a Filadèlfia i al poc temps va nàixer Camèlia.Per tant de xicoteta va viure tot el ambient dels Benillobers emigrats a EEUU i concretament a Filadèlfia.
            Camèlia es una persona molt culta, intel·ligent, lúcida i a pesar de la seua edat encara conserva la xispa de la curiositat pel saber.I fruit de la esua característica personalitat, de la seua prodigiosa memòria i l’amor per la terra dels seus pares és este llibre que hui presentem ací. Els seus pares, Rafael i Matilde li van transmetre  la cultura dels seus avant passats en un intent de perseverar la seua identitat, de sobreviure dintre d’ un món diferent. Com ella mateix diu al pròleg “ Nuestro mayor peligro es olvidar nuestros orígenes”.
            La conseqüència d’eixe intent de conservar els orígens és este illot de la nostra cultura dintre de la societat angloamericana.
             Este llibre consta d’una primera part en la que l’autora utilitzant llibres, articles de diversos autors i les seues investigacions en genealogia va reconstruint la  història del nostre poble.
            I després té tota una segona part en la que relata llegendes populars anècdotes,costums, folklore  i fets històrics que ella recorda a traves de les narracions de són pare i altres familiars. I així arribem a conèixer cançons de batre ( crec que ací s’han perdut totes), jocs i cançons infantils. Fins i tot arribem a conèixer la narració d’un miracle de S.Vicent que es contava per ací. Costums, vigents a principis del s.XX i que ja han desaparegut , per exemple: menjar pa i raïm o pa i olives.
            També hi ha un llistat  d’expressions i frases fetes, de les qual algunes encara es conserven però altres han desaparegut.
            Però el que vull destacar és com tot el coneixement cultural d’unes persones que van emigrar als EEUU, allí s’ha conservat i cent anys després ens torna com un retrat de l’època  ensenyant-nos coses que nosaltres ja havíem oblidat. Es la imatge intacta que conserva l’emigrant  de la seua terra i època. Són els lligams als seu origen.
            Quan Mercé em va convidar a estar ací jo li vaig escriure a Camèlia  contant-li-ho I ella en va contestar entre altres coses:
“Para mi lo que escribí no tien gran mérito. Solamente lo escribí para que mis hijos y nietos no se olviden de sus raices. Desde luego en algunas generaciones se perderà todo, muy a pesar mio”.

Y això és el que hem d’evitar nosaltres: que els nostres coneixements , cultura i llengua es perden.