dissabte, 23 d’abril del 2016

BASSES DE REG ll


Font de Petrosa

Restes de la Bassa de Petrosa

L’any passat ,en les pàgines d’esta revista ,vaig parlar del sistema de reg que utilitzava l’aigua acumulada en una bassa. Vaig explicar com es captava l’aigua mitjançant galeries o alcavons, la forma irregular de les basses per la seua necessitat d’adaptar-se al terreny i la seua diferent capacitat relacionada amb la generositat del brollador. Després vaig escomençar a nomenar les diferent basses del terme de Benilloba, en primer lloc aquelles que es podien agrupar per alguna característica comuna , com per exemple les bases del barranc del Xoquet que s’alimenten de diferents surgències d’una mateixa capa freàtica que fa brollar l’aigua per diferents llocs i que en podíem contar fins a 7.
Una altra zona amb abundància d’aigua soterrània seria Petrosa. Les aigües del subsòl de la partida de les Neves i del Pla de Petrosa s’acumulen en Petrosa, concretament en la part superior del Barranquet on estan els pous que durant molts anys han subministrat aigua al poble de Benilloba. Des d’ací l’aigua circula cap avall de forma soterrània i brolla per diferents punts. El primer brollador abocava l’aigua en la bassa que esta situada a la part esquerra de la carretera, segons baixes, propietat de la finca de Petrosa i era utilitzada per regar les seues hortes. Esta bassa es troba en males condicions,sols resta el clot en el terreny . Un poc més avall, i a banda dreta de la carretera, hi ha les restes de la segona bassa ,de forma triangular i de dimensions reduïdes , també propietat de Petrosa que arreplegava les aigües d’una aigüera. Un poc mes en davall naix l’aigua de la Font de Petrosa. L’aigua que surt de la Font es podia utilitzar per beure les persones i així tothom podia poar aigua. Després l’aigua passa a un abeurador de dimensions reduïdes, on podien beure els animals, i tots els sobrants passaven a la bassa, on era emmagatzemada per regar. Esta bassa era de propietat compartida per tres propietaris, que també ho eren de les hortes que hi havia des d’ací fins al camí de la costera de Penàguila, o siga, les hortes del barranquet de Petrosa:
-Les hortes de D.Pedro Puchol que tenien dret a tres dies d’aigua de la bassa.
-Les hortes de Fernando Carbonell que tenien dret a 4 dies d’aigua de la bassa.
-I les hortes de la propietària del Maset de Perol que tenien dret a 7 dies d’aigua.
Així, l’aigua acumulada durant tres dies en la bassa era utilitzada pel primer propietari. L’acumulada durant els 4 dies següents seria utilitzada pel segon propietari i l‘acumulada durant els 7 dies següents seria per al tercer propietari i el quinzè dia escomençava un nou cicle. L’ultima horta que era propietat del Maset de Perol i que ocupava els terrenys de l’actual gasolinera ja regava del reg de la Solana. A Més, de la bassa eixia un braçal que creuava la carretera i per la banda dreta anava a una horta també propietat del Maset de Perol.
De tot açò es dedueix que l’aigua que brollava de la font tenia diferents usos i propietaris. En primer lloc hi havia una propietat comunal, ja que tothom podia utilitzar-la per beure ell i els seus animals i després tenia un us privat però compartit per tres regants. Fernando Carbonell ,que es la persona que m’ha informat sobre este tema, em va contar l’anècdota , que li havia referit Salvador de Petrosa, de que fa mols anys, estant fent obres en sa casa, la propietària del Maset de Perol va enviar als empleats a portar aigua a la font. Quan van arribar amb les cavalleries i van començar a omplir els cànters d’aigua, els van advertir de que no podien carregar aigua de la font per a l’ús que anaven a donar-li ,i si ho volien fer, havia de ser dels dies que l’aigua li pertanyia a la seua propietària. Ús i drets d’aigua desapareguts amb els canvis socials.
A continuació passaré a descriure les basses del Fons d’Agustí .Situades totes en la línea del barranquet, va arribar a haver-ne fins a 5:
-La primera està en les Neves, però com està situada al capdamunt de barranquet del que parlem, considere que s’alimenta de les mateixes aigües soterrànies:es l’anomenada bassa de les Neves situada en terres d’Octavio Borrell. És una bassa gran, de forma allargada que rep l’aigua d’un alcavó que té un 100m. de llargària, tot ell folrat d’obra de maçoneria i que desemboca dintre de la mateixa bassa. Este era utilitzada per al reg per dos propietaris diferents. Per tant tenien un ús d’aigua compartit. Les terres que pertanyen a Octavio,que es el que m’ha informat , tenien dret a l’aigua acumulada en la bassa durant dos dies , mentre que les terres que pertanyen a Antonio Company tenien dret a un dia d’aigua.
-Ja en el Fons d’Agustí tenim la següent bassa, que pertany als hereus de la família anomenada de la botigueta. Esta s’alimenta de la mateix aigua que l’anterior però a un nivell més baix,ja que estava comprovat que quan a l’anterior li sobrava aigua a esta li’n arribava més. L’aigua era captada per un alcavó que desembocava dintre de la mateixa bassa i regava les hortes que hi havia entre ella i el Camí de Rodacanters.
-La següent bassa seria la de R.Oltra, d’unes dimensions aproximades de 4X5 m. i que actualment es conserva en bon estat.
-Més cap avall hi havia fins dos basses més, hui ja desaparegudes.
En el Barranquet de Rodacanters hi havia fins a tres basses:
-La primera, propietat de Turis, que encara es conserva però en males condicions i que es localitza al costat del mateix del barranquet i embassava l’aigua que naixia dintre del barranquet.
-Un poc més avall estava la basseta de Marcelino, ja desapareguda, que arreplegava l’aigua que naixia del tallat de pedra que hi ha dintre del barranc.
-Més avall n’hi havia un altra xicoteta (anomenada de Tonico Paella)també desapareguda.
En el Barranquet de l’hereu hi ha una bassa,encara hui amb bones condicions de conservació i activa,propietat dels hereus de D.Pedro Puchol. D’unes dimensions aproximades de 4X5m i que s’alimenta d’una font.
Una altra basseta de dimensions reduïdes es la del Miuli,situada en el Tossal d’Espinós en la seua vessant sud, en el descens cap al Barranc de Cuixot, que s’alimenta de l’aigua que ix d’un alcavó.
El Mas de les Carrasques també tenia una basseta,dintre del barranquet,que regava les seues hortes.
Tal vegada la bassa mes característica per les seues dimensions seria la del Mas de la Foia, que encara es conserva però deteriorada. Té unes dimensions de 23X16m. aproximadament, per tant ocupa quasi mitja fanecada de superfície i una capacitat aproximada de 900 m3 d’aigua. Regava les hortes del Mas que anaven des de la bassa fins la carretera. Es nodria de l’aigua d’un alcavó de considerable llargària,amb dos respiralls, ja que arribava fins el barranc de Penelles .
Un altra basa característica era la que hi havia a la partida de la Noria. Ja quasi desapareguda s’ omplia amb l’aigua d’un pou, que encara es conserva al costat, mitjançant un sistema de sènia, d’on li ve el nom, que utilitzava la força animal. Este era un cas únic.
Altres basses ja desaparegudes serien:
-La bassa de la tia Joaquina
-La bassa de la Colaeta, de reduïdes dimensions que s’alimentava de l’aigua d’un alcavó que venia de les Forques.
-Segons el protocol Notarial de 1774 del notari Juan Ripoll hi havia una bassa que arreplegava l’aigua sobrant de l’abeurador que hi havia en la font de baix de l’almàssera. Esta font era d’ús comunal per abeurar els ramats i els sobrants eres arreplegats per al reg.
En resum podem dir que hem comptabilitzat un total de 26 basses. Fins fa pocs anys, estaven operatives, perquè encara resten en la memòria de la gent major. Açò no vol dir que totes funcionarien de forma regular ja que les característiques climàtiques determinarien el seu funcionament .No tots els anys tindrien la mateixa disponibilitat d’aigua i fins i tot hi haurien any de sequera en que moltes basses no arribarien a poder utilitzar-se. Però calia tindre-les preparades per utilitzar-les quan calguera i així poder augmentar la productivitat de les terres dels seu voltants.

                                                                                                  R.F 2010
Bassa de les Neves

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada