divendres, 16 de maig del 2014

CONEIXEM?






            Recordeu l’expressió passar el forrellat? Que volia dir?  Vaig a posar-vos un exemple:”Era tard,ja feia prou que havien sopat i sense adonar-se’n havia passat un temps que havia semblat curt per la conversa tan fluïda que havien tingut. El pare, conscient del que feia, i plenament convençut  va passar el forrellat. El dia havia acabat...”

LA SOLUCIÓ


Forrellat era una barra de ferro corredissa que s’endinsava en una espècie d’anella per assegurar el tancament d’una porta, portó o finestra. Passar el forrellat, en sentit literal significava tancar la porta o finestra però en sentit més figurat era el moment de tancar la porta de casa per retirar-se o per anar a dormir, era la fi del dia en una època en que les portes passaven tot el dia obertes i sols es tancaven de nit i s’obrien de nou al matí següent. També es dia “ rodar la clau” al fet de tancar la porta. Les portes portaven tot un ferratge que consistia en diversos elements:  el pany, al que li se clavava  la clau per fer rodar i avançar el forrellat de ferro  i encaixar-lo al seu forat. També estaven els pestells  o forrellats  que eren de ferro però també n’hi havien de fusta i que és corrien amb la mà. I després estaven les baldes que eren passadors de ferro més grans i que servien per assegurar el tancament de la porta. En les fotos és poden vore els diferents elements

Gràcies a Fernando pel seu comentari que està molt encertat.




divendres, 9 de maig del 2014

"No es pot defendre allò que no s'estima,i, no es pot estimar allò que no es coneix".
Erich Fromm

dijous, 1 de maig del 2014

BENILLOBA I LES SEUES HORTES ( II )





             El 10 de gener  de 2014 en l’article penjat al blog  titulat “Benilloba i les seues hortes”  vaig descriure els principals regs : el de L’Ombria, els dos de la Solana, el Reg Nou i el del Bassó. Estos  regs, tenien  una organització comunitària que estava  escrita i reglamentada en les “Ordenanzas de la Comunidad de Regantes ...y Reglamento para el Sindicato y Jurado de la misma” que havia estat redactada pels regants i aprovada  per l’ordre Ministerial del 2 de Juliol de 1931. Estes Ordenances substituïen unes anteriors: “ Ordenanzas para el regadio general de la Villa de Benilloba” aprovades i firmades  per l’alcalde i secretari el 20 de desembre de 1879 que  varen ser  les primeres   escrites,manuscrites millor dit,  per complir en la circular enviada per el Governador  de la província  el 2 de Novembre de 1878 que ho demanava. Dons bé, si aquest  regs  eren els principals, tant per l’aigua de que disposàvem ,com per la superfície que abastaven, com  a la quantitat de llauradors que beneficiaven, no eren els únics, ja que n’hi havia d’altres i serien els següents:
                1.El Reg del Llibrellet
                2.El Reg del Mas del Capellans
                3.El Reg del Mas dels Pelats
                4. Dos regs mes xicotets que regaven les hortes a les dues riberes del riu en la zona del             Salt: les de la zona d’Ombria i les de Solana.
                Estos regs tindrien unes coincidències amb els principals , així com diferencies. Entre les coincidències o coses en comú estarien:
-          Extrauen l’aigua del riu mitjançant un assut. Aquest estaria fet de pedres i terra mesclada amb vegetació, per la qual cosa, era de caràcter temporal, quan creixia  el riu, desapareixia, no era impermeable, deixava escapar aigua, i sols servia per elevar el nivell d’aigua el necessari  per desviar-la  cap a una sèquia que havia de començar a circular en un nivell un poc més alt que el riu. L’aigua que es filtrava per l’assut o el rebassava continuava riu avall. Sols hi havia un de característiques diferents,  que era el del reg del Mas dels Capellans,  construït amb carreus de pedra i  que per tenir major resistència estaven cordats amb grapes de ferro . Ocupava tot el llit de riu i amb una altura d’ 1’50m. no feia de pressa, perquè reblit de sediments, no emmagatzemava aigua  sinó que en desviava una part  cap a la sèquia  mentre que l’altra el rebassava. En les crescudes del riu de la tardor del 2007 encara es podia apreciar una part d’ ell.
-          La sèquia estava excavada en la terra a excepció d’algun tram fet de maçoneria  o  substituït per una canaleta de fusta i amb algun tram soterrat .
-          Els regs també eren comunitaris,  encara que  abasteixen a un nombre inferior de regants.
-          La propietat de l’aigua  anava junt a la propietat de la terra. Cada propietari tenia dret a  una quantitat d’aigua proporcional al cabdal de que es disposava. El reg és feia per  tanda, es a dir per ordre, de principi de reg cap avall, de parada en parada.
Les diferències amb els regs principals serien:
- El reg del llibrellet, el del Mas dels Capellans i el del Mas dels Pelats són comunitaris  però més xicotets:afecten a un nombre menor de propietaris i en dos d’ells , el del Mas dels Pelats  i el del Mas des Capellans tenen un gran propietari que acumula  la major part de la terra regada i que coincideix amb  el propietari del masos.
      - D’aquests regs no  es coneix  un reglament ni ordenances  escrites  que els regulen, encara que hi haurien uns drets i una tradició oral que  organitzaria el funcionament. Els regants s’organitzaven entre ells i es distribuïen  els treballs i les despeses comunitàries.
     - Hi havien un regs mes xicotets: els que hi havia al Salt,un a cada costat del riu, que possiblement tingueren un origen comú: eren una propietat privada adquirida al Comte o Senyor de Benilloba i que desprès s’ha disgregat entre diferents propietaris.
                Ara passaré a  descriure, un per un, els diferents regs aportant  tota la informació de que dispose:
1.El Reg del Llibrellet
                La sèquia  naixia de l’assut que hi havia sota el pont de la carretera d’Alcoi-Callosa, anava per la ribera dreta del riu i finalitzava en les penyes del Salt, amb un recorregut   d’ 1’2 km. aproximadament.
                L’ assut es construïa acumulant  pedres, terra i vegetació .Amb l’aixada s’arrancaven gleves de terra i vegetació, així, esta i les seues arrels, feien que el terròs  fora mes compacte, per fer un cavalló d’uns  50 cm. d’alçada transversal a la baixada del riu. L’ assut era temporal, fins que haguera una crescuda del riu que el destrossara i tenia que refer-se .No emmagatzemava aigua,  tan sols servia per pujar un poc el seu nivell  i desviar-la cap a la sèquia.  La sèquia que estava excavada en la terra anava per la ribera dreta  travessant  tota la riba  que nosaltres anomenem terrer. La primera horta que regava era la de Remigio Aznar, a continuació la de D. Pedro Puchol, continuava per un terrer  fins  una altra horta de D.Pedro Puchol. Després regava les hortes  de la partida d’ on està l’actual depuradora, que eren  de Irenea i Ricardo de la Plaça ( Utilitze el nom com eren conegudes estes persones en el poble per ser més explícit  i sense pretendre ofendre a ningú). Continuava per una zona de terrer on no hi havia hortes i després venia  la de Toni Vicent  (que passaria a Manuel Francés) , la           d’ Evaristo de la Foia i la de Baptiste Paraguai. Creuava el Camí de la Teuleria  per un alcavó  i abans d’entrar en la canal regava una horta dins del barranquet d’Agustí. La canal que, de 35 m. de llargària,  creuava aquest barranquet era un aqüeducte de maçoneria amb 5 arcs de mig punt. La sèquia continuava  i regava les hortes de Quilic, en la partida denominada Algepsar i  acabava en una bassa  de dimensions reduïdes on s’emmagatzemava l’aigua  quan no en baixava suficient per regar de fila. Quan estava plena es soltava l’aigua i aleshores es podia regar millor perquè la força que tenia i la major quantitat ho permetia.  Segons el llibre              ” Molins i Moliners. Els molins hidràulics fariners del Comtat”  del CEE esta sèquia  es va utilitzar com a conducció  d’aigua per al molí de les penyes del Salt els anys que  va funcionar. L’ aigua de la sèquia, quan sobrava o quan no es regava es soltava al bassa del Molí que estava a nivell del riu i d’ allí per un alcavó ,que travessava les penyes ,anava al cup del molí.
                La quantitat d’aigua de que disposava el reg seria variable, sempre depenent de la disponibilitat del riu . Tenint en compte que els assuts del regs principals ja havien sagnat al riu, es pot pensar que el volum d’aigua no seria gran. Per la canal de l’aqüeducte no circularia més de mitja fila. Aquest reg va funcionar fins els any 60.Una riuada va destrossar la sèquia per diversos punts i ja no va ser reconstruïda .
2. El Reg del Mas dels Capellans.
                La sèquia  naixia  en l’ assut que hi havia un poc més avall del Salt en el lloc anomenat com Font de Coteto. Tenia una llargària d’uns 2 Km. I circulava per la part dreta del riu fins acabar en la bassa del Mas dels Capellans ( ja en terme de Gorga) desprès de creuar el riu homònim   per un aqüeducte .
                L’assut  era permanent, estava fer per durar. Era l’únic que estava construït amb carreus de pedra i molts d’ells  cordats amb grapes de ferro per donar-li una major solidesa  i una major resistència front les avingudes. Tindria 1’5 m. d’altura i uns 0’40 m. d’amplària en la part superior, en la part inferior seria major ja que la paret feia talús. Estava reblit de materials  sedimentaris per la qual cosa sols servia per elevar el nivell de l’aigua i derivar-la cap la sèquia i no  per emmagatzemar-la. Des d’ací arrancava la sèquia que continuava per la xopada pegant la volta al meandre que fa el riu. En acabar la volta  eixia un braçal de la sèquia principal que creuava el riu , primer amb una canaleta de fusta i després es va construir un sifó ( conducció soterrània   d’aigua que utilitza el principi dels gots comunicats),i  regava les hortes de la volta del Pare Sant en la ribera esquerra del riu Penàguila. La sèquia principal continuava per la part dreta del riu i regava una horta en el Barranquet de Rodacanters de Ramon Carbonell abans de creuar aquest barranquet per una canaleta d’obra. Continuava la sèquia  cap a les hortes de Boires: la de Pepico del cine, la de Vicent de la Foiai la de Demetrio Barrachina i alguna més. Desprès circulava pel terrer i regava l’horta d’Antolino i les del Mas dels Capellans. Creuava el riu de Gorga per un aqüeducte  i acabava en una bassa de grans dimensions on s’acumulava l’aigua      ( quan no es podia regar de fila) per regar les hortes dels Capellans. La major extensió d’horta estava en este mas, ja que tenia una superfície d’unes 50 fanecades.               L’ aqüeducte  estava construït de maçoneria en la major part. Tenia una llargària d’uns 80 m. i constava de 5 pilars  amb 5 arcs  de mig punt . Els arcs tenen  8 m. de diàmetre i estan fets de rajol macis. També  s’utilitzaren els carreus per fer les cantonades dels pilars que s’enfronten al riu en les seues avingudes i  el caixer   de la sèquia. La poca capacitat de la sèquia en el  tram de l’aqüeducte ens informa de la quantitat reduïda d’aigua que circularia per allí. Calcule que no arribaria a una fila com a màxim i sempre dependria de la disponibilitat d’aigua en el riu. Aquest reg  seria abandonat a final dels anys 70.
3. El Reg del Mas dels Pelats.
                La sèquia d’aquest reg de 1’9 Km. de llargària aproximadament  començava en l’assut que es construïa uns 500 m. riu avall de l’assut del reg dels Capellans, un poc abans de               l’ anomenat com toll de la Caixa (que era un toll que estava excavat en el tap de forma allargada i d’1’5 m. d’amplària, que utilitzaven els joves del poble per banyar-se en ell) i arribava fins la bassa del Mas dels Pelats. La sèquia anava per la ribera esquerra del riu.
                L’assut estava construït ,com la majoria, de pedres , terra i vegetació. La sèquia estava excavada en la terra i en algun tram tenia que reconstruir- se  quasi anualment perquè les continues sulsides del terrer l’arrastraven. Regava les hortes de Ricardo Guillem i les de la Venta i desprès ja entrava en terreny del mas dels Pelats on desembocava en una bassa quadrada d’uns 10m. de costat. Quan venia poca aigua , esta anava  a la bassa i d’ allí, quan es plenava aleshores  es regava. Sols es regava de fila en contades ocasions,  quan l’aigua que baixava era suficient. Les hortes d’aquest mas tenien una extensió d’unes 50 fanecades , de ací la seua importància dintre de tot el reg. La quantitat d’aigua que aportava la sèquia no podia ser molt gran, ja que l’assut estava un poc més avall del des capellans i no cal pensar en una gran disponibilitat d’aigua.
4. Les hortes del Salt.
                Ací s’inclouen les hortes que hi ha a les dues riberes del riu, la de la esquerra i la de la dreta.
                En el primer cas, a la part d’Ombria,  s’aprofita la sèquia que duia l’aigua al cup del Molí del Salt. Des d’ ella ix un braçal, un poc abans  del cup, que  excavat en el terreny arribava fins a 3 hortes: la de Salvador Picó,la de José Lloret i la de Adolfo Paraguai. Son hortes de reduïdes dimensions i s’han treballat, com és el cas de la de José Lloret, fins fa pocs anys.
                En la ribera dreta del riu, o part de solana, està l’horta de Francisco Bou ,que es regava de la sèquia que naixia del mateix Xorro del Salt, i per una canaleta excavada en la roca llisa( que encara s’aprecia), i a considerable altura del riu,es conduïa l’aigua a la sèquia que anava pel terrer fins arribar a l’ hortes que ocupen tota la rambla o volta del riu. Esta és una de les poques hortes que en l’actualitat continua treballant-se.
                Aquestes hortes, en el seu origen, probablement formaren un reg de caràcter privat. Ja que pertanyien al mateix propietari, que també ho era del Molí: El comte de Revillagigedo, senyor de Benilloba. Ell tindria el dret exclusiu de traure aigua del riu per a les seus hortes. Després  canviaria de propietari, tot conjuntament, i també el dret a l’aigua. I al fragmentar-se la propietat de la terra també ho farien els drets d’utilitzar l’aigua.         
                Amb la descripció d’ aquestos regs  hem acabat tota l’explicació de les hortes de  i la seua organització en regs  que s’abastien de l’aigua del riu Penàguila al seu pas per el terme de Benilloba. Tot el complex sistema que formen  son un bon exemple d’organització i aprofitament d’un recurs, com es l’aigua, tan escàs i fonamental per a la vida i una lliçó de la que tenim molt que aprendre tota la societat actual.

                Vull agrair la col·laboració de moltes persones que m’han aportat els seus coneixements i les seus experiències . Entre ells vull anomenar a Leonardo Gómez  que  em va assessorar  sobre el Reg del Mas dels Pelats, a  Ramón Carbonell  que em va informar sobre el reg del Mas dels  Capellans i a José Reig  que em servisc   d’ ell com si d’una biblioteca fora. Jo tan sols   m’ encarregue  d’escriure  el que moltes persones saben. A tots, gràcies.