EL RELLOTGE

        Era el so de la campana   a les ordres del rellotge el que marcava el temps del poble: quart, mitja, tres quarts, l’hora i la repetició i tornaven a començar. Era el temps   en la nit quan des de llit, al recés del fred en hivern,l’escoltàvem  passar o el so més nítid d’estiu que es colava per la finestra oberta. I que em digueu del so ofegat en els dies de pluja? O el balb de les matinades de neu? I aquell so llunyà en  temps de  sega   o el transparent d’un dia solejat des de l’horta? O el confós i barrejat d’un dia de vent?

                Tots estos sons ,com molt bé diu Vicent ,pertanyen al nostre patrimoni i com a tal els deuríem conservar,en  primer  lloc perquè son nostres i desprès perquè es obligació transmetreu als nostres fills.

                Estos dos fotos, encara que no son de bona qualitat, son interessants, perquè pertanyen al dia en que, allà per l’any 60,es va inaugurar i  beneir la maquinària del rellotge i les persones que apareixen són les que van fer de padrins. I arraconat quedava ja el rellotge de sol.