divendres, 25 d’octubre del 2013

RECORDS

Fa 50 anys els xiquets es disfressaven, divertien i també tenien inquietuds. Ací tenim una colla de xiquets i xiquets davant una càmera. Alguns els reconeixerem de seguida, altres ens costarà un poc més. Però segur estic que ningú no sabrà ni recordarà que feien  vestits d’eixa manera.




divendres, 18 d’octubre del 2013

SOPA DE LLETRES

Esta setmana anem a fer un joc per distraure's una estona i al mateix temps recordar topònims del nostre poble.Es tracta de buscar en esta sopa de lletres els noms de 12 partides rurals. Ànims i un poc de paciència

dissabte, 12 d’octubre del 2013

BENILLOBA I EL DIMINUTIU DELS NOMS

          Fa ja 55 anys quan vaig nàixer em van batejar i registrar amb el nom de Enrique, i amb dos cognoms, com a tots. Fins ací tot normal. A mesura que passava el temps   veïns , familiars i coneguts  van començar a cridar-me  i a conèixer-me pel non d’ Enriquito, així com sona i en castellà, puc donar gràcies que la gent no va agarrar aquell pel que em coneixia ma tia: Enriquín.  I  Enriquito m’han anomenat sempre  i per ell soc conegut al poble. Vaig anar creixent  i encara que han passat a cridar-me pel cognom, en Benilloba tots m’han conegut com Enriquito. Això feia que en preguntara si no acabaria de créixer mai o si seguien veient-me com quan era xicotet. No es que em preocupara  massa però tampoc era del meu gust que en cridaren així. Al cap dels anys i no se i ho he vist jo sol o m’ho han fet veure, me n’he adonat que no soc el únic, per la contra, són molts els que al poble els anomenen pel diminutiu. I el que podia  ser un complex per a mi he passat a vore-ho com una característica pròpia nostra, un tret distintiu  de la nostra identitat. I així  podem destriar un repertori llarg de noms utilitzats amb el diminutiu, i trobaríem Amparín  i Amparito (en castellà). Isabeleta i la variant castellanitzada Isabelita. Matildiu o Matildín. De Joaquim tindríem moltes variacions: Joaquineta,Joaquinet, Ximet. De Josep: Pepet, Pepita, Pepiqueta i  Pepiquet. De Rafael: Rafelín, Rafelet,  Rafelito. De Maria: Marieta, Mariueta, Mariu , Marujín i Marujita. Laurita, Remeiets i  Remeditos. Carmencita, Carmeta; Visantet; Eduardet i Eduardito. Ramonet, Guillemet i Emiliet; Julieta i Juliet; Paquito i Francisquet; Eulalieta i Inesita; Elisita i Lluïset; Tonico, Tonet, Salvadorito i Pepiquet... I un llarg etcetera  perqué n’hi ha tants com noms puguen haver i s’utilitza tant les terminacions castellanes com les valencianes, de forma indiferent. I caldria afegir el diminutiu dels cognoms  que no son tants, però també n’hi ha: Morrionet o Mireta. I el diminutius dels malnoms: Roiget, Rovellinet, Adeletes, Bacallaret, Barreta,  Rollet,  Osset... Veient tot açò cada vegada em sent més orgullós del meu nom perquè em fa ser més del meu poble.