diumenge, 26 de febrer de 2012

CONEIXEM?

                   Tots coneixem l’expressió  ROIG COM UN TITOT. Però sabem que significa I en quin context utilitzar-la?  Deprenem el seu significat i continuem fent-la nostra en el nostre parlar quotidià.


Corretgeta descoberta!

Efectivament  si com a conseqüència d’un fort enuig, un enfuriment,  també per vergonya o per un atac d’ira ,o que no pot respirar,un excés de calor o altre tipus d’excés, a algú li se pugen els colors a la cara diem que es fa Roig com un Titot. Esta és una expressió nostra , espontània , bonica i que deuríem de seguir utilitzant. Però el que volia destacar d’esta expressió és que en ella encara utilitzem el mot “titot” (gall dindi en la llegua estàndard, tito en València) que ha desaparegut, pràcticament, de la nostra parla. Ja ningú li diu titot a l’au que es mengem per Nadal, que té un cap i un coll sense plomes, amb unes excrescències carnoses de color vermell i una membrana damunt del bec que li diem moc. I per similitud amb este cap i coll roig és pel que diem que hom s’ha fet roig com un titot.

                Caldria que seguirem utilitzant  el mot nostre “titot” i no el de “pavo” que es l’habitual en la parla i  d’origen castellà, perquè si no a la fi desapareixerà com ho ha fet ja un altre mot que hi havia per anomenar la mateixa au: Andià ( que ve d’Indià,  ja que estes aus varen venir de les indies).  Andià ja no s’utilitza, però uns anys arrere( una o dues generacions) encara  era habitual en la parla com ho demostra una anècdota que he sentit contar: En els anys quaranta va anar una família de maseros, veïns nostres, a vorer la diana  de les festes de Moros i Cristians d’Alcoi. Acaba la diana  de retorn cap a casa, i comentant el que havien vist, el fill mes xicotet  va  dir:

-M’han agradat mol els trages, i la música era molt bonica,havien molts festers i gent mirant, però amb tanta cosa, no he aconseguit vore l’ andiana.
Tots varen riure de l’acudit del xiquet que no coneixia, fins ara , altra andiana que la del corral de sa casa. 

diumenge, 19 de febrer de 2012

Rosquetes per Quaranta Hores


Quaranta hores era una celebració religiosa que s’anomenava així perquè s’exposava el Santíssim Sacrament per la seua adoració durant quaranta hores en tres dies, els que antecedien al dimecres de Cendra, en record del temps que Jesús va passar en el sepulcre. En estos dies en ma casa sempre s’han fet rosquetes per a berenar. Jo fins a hui he continuat la tradició. Unes tallades de pa ( si està dur millor) remullades amb llet, després es passen per ou i a la paella ( amb oli d’oliva).Una vegada fregides es posa per damunt d’elles sucre en canella i a BERENAR.Esteu convidats.

dissabte, 18 de febrer de 2012

Hivern 2012


Ens diuen que ens ha envaït una ona de fred siberià. Ara es diu així. El cas és que han baixat les temperatures i com ho hem notat! La neu   també s’ha vist, però poc,ens haguera agradat en més quantitat. Però  hem pogut veure  les rosades matineres, els cristalls de  gebre,  les fortes gelades. Tan sols matinant un poquet podíem gaudir de les meravelles de l’ Hivern.





divendres, 3 de febrer de 2012

Busquem!!!


              Continuem amb el joc. Esta vegada haurem de buscar un poc més, encara que vos assegure que està dintre del poble. Està alt encara que quasi a la mà. No està en un lloc molt transitat, per hem passat per allí mil vegades. No té molta perspectiva ,ho voràs quan estàs  damunt d’ ell. Aleshores ja ho sabeu? Animeu-se a participar.


Corretgeta descoberta: Efectivament esta foto correspon a la portada de la primera casa del Carreró de S. Joan. Es una portalada allindà  amb els brancals (pilars) fets de carreu de pedra i coberta per una llinda també de pedra que descansa horitzontalment  i s’encasta amb els brancals. En la par superior de la llinda hi ha un ornament fet de circumferències,una al costat de l’altra  amb una disposició horitzontal. El mateix motiu es repeteix en la part alta de la façana sota la volada de la teulada. Una portalada noble que no correspon amb les dimensions i característiques de la casa. Sembla que el propietari volia ressaltar la façana exterior donant-li  una imatge,un valor i una importància a la casa  que no correspon a les reduïdes dimensions interiors. La propietat de la casa fa pensar en un possible autor: el que coneixíem com a “ Tio Maemo”. Esta persona va viure en la primera meitat del  S.XX i va ser picapedrer (el darrer en Benilloba) i molt aficionat a treballar la pedra, arribant a fer algunes escultures. Va treballar construint la façana de l’ajuntament de Valencia, va fer la casa de Petrosa i pense que la portalada d’esta casa va ser obra d’ ell.