dissabte, 24 de març de 2012

CONEIXEM?


    Fa molt de temps que no l’escoltava  i darrerament m’ha vingut al cap  moltes vegades el mot PATACOT. Els més majors segur que la coneixeu, encara que  ja no la utilitzeu. Sabeu que vol dir?  I per a que la gastàvem?






Corretgeta Descoberta

Com molt be dieu “Patacot” era el nom que rebien  cada una de les meitats d’una carta de la baralla espanyola, amb valor de moneda per al joc dels xiquets. Cada mitja carta posseïa el valor de les figues que tenia. Per exemple:  la meitat d’un as tenia el valor d’u,  en el tres d’oros partit  cada meitat  tenia el valor de dos perquè cada mitja part tenia una figura i mitja. I així totes les cartes. Estos trossos   de cartes es convertien en moneda d’intercanvi i els xiquets se les jugaven a diferents jocs de les cartes. Normalment es solia jugar als muntonets. Este joc consistia  en que un participant tenia la Banca ( el que treia un rei) i s’enfrontava a tots. Feia  tants  muntons com participants hi havia, cadascú apostava els patacots que volia en el muntó que triava. Al girar el muntó si la carta era major que la de la banca cobrava tants patacots com havia apostat, si era més xicoteta els perdia. I tornava a començar el joc. Així fins que els xiquets es cansaven. També se’ls podien jugar al joc de “la Mulladeta” que consistia  en posar els patacots cara cap avall i amb el dit polze mullat amb saliva es premia damunt el patacot i s’intentava girar-lo. Si era així guanyava el patacot, sinó continuava el joc amb el següent participant fins que s’acabaren i aleshores tornaven a posar-ne el participants.

El mot” Patacot” no apareix als diccionaris però si  “Pataca” que té el significat de carta tallada per servir de moneda als xiquets per a jugar(*). I esta paraula tindria el seu origen en la de “Patacó”(**) que esta definit com antiga moneda d’argent d’una unça de pes.

                Aleshores esta clar l’origen del nostre mot “Patacot” que vindria de la paraula “Pataca”que al mateix temps se li havia donat el significat de” Patacó” en un intent dels xiquets d’imitar en els seus jocs les apostes amb diners dels adults. Una antiga moneda va donar el nom als trossos de cartes ja gastades per a fer-los servir com a tal en el joc simbòlic dels infants.

(*)Definició treta del Diccionari Valencià, Català,Balear  d’ Alcover i Moll

(**)Definició treta de Gran Enciclopèdia Catalana

3 comentaris:

  1. A mi "patacot" em recorda a un joc, de quan erem menuts. Un patacot li dèiem a un troç de carta de la baralla clàssica (eixe troç devia dur el valor de la carta) i crec recordar que es tractava d'un joc d'apostes com a la carta més alta on, qui guanyava la bassa, s'en portava tots els patacots en joc.

    ResponElimina
  2. Recorde perfectament quan erem xicotets en ple estiu buscar una vorera fresca a l'ombra de qualsevol carrer del poble i per un encontrarse amb els amics per a fer un rotgle i jugar al muntonet o al set i mig.Com diu el Vicent anterior efectivament eres cartes tallades per la meitat i segons el nombre de figures que quedaven a la carta tallada o "patacot" era el valor que apostaves. Que felicitat tindre a la ma un bon manoll de patacots agafats per una goma i no eixir "esquilibrat" de la partida. Deurien ser les nostres Play's o DSs d'ara. Eren temps on no existien televisions amb programació infantil 24 hores i per tant on s'haviem de relacionar més, xafar més el carrer i per tant fer més poble.

    ResponElimina
  3. Quina raó tens, i córrer amb les bicicletes, o anar bancal amunt bancal avall, en fi, fer amics. És una pena el que es perden els xiquets.

    ResponElimina