Fa molt de temps que no l’escoltava i darrerament m’ha vingut al cap moltes
vegades el mot PATACOT. Els
més majors segur que la coneixeu, encara que ja no la utilitzeu. Sabeu que vol dir? I per a que la gastàvem?
Corretgeta Descoberta
Com molt be dieu “Patacot”
era el nom que rebien cada una de les meitats
d’una carta de la baralla espanyola, amb valor de moneda per al joc dels
xiquets. Cada mitja carta posseïa el valor de les figues que tenia. Per exemple: la meitat d’un as tenia el valor d’u, en el tres d’oros partit cada meitat
tenia el valor de dos perquè cada mitja part tenia una figura i mitja. I
així totes les cartes. Estos trossos de cartes es convertien en moneda d’intercanvi
i els xiquets se les jugaven a diferents jocs de les cartes. Normalment es
solia jugar als muntonets. Este joc consistia en que un participant tenia la Banca ( el que treia
un rei) i s’enfrontava a tots. Feia tants
muntons com participants hi havia,
cadascú apostava els patacots que volia en el muntó que triava. Al girar el
muntó si la carta era major que la de la banca cobrava tants patacots com havia
apostat, si era més xicoteta els perdia. I tornava a començar el joc. Així fins
que els xiquets es cansaven. També se’ls podien jugar al joc de “la Mulladeta”
que consistia en posar els patacots cara
cap avall i amb el dit polze mullat amb saliva es premia damunt el patacot i s’intentava
girar-lo. Si era així guanyava el patacot, sinó continuava el joc amb el següent
participant fins que s’acabaren i aleshores tornaven a posar-ne el participants.
El mot” Patacot” no
apareix als diccionaris però si “Pataca”
que té el significat de carta tallada per servir de moneda als xiquets per a
jugar(*). I esta paraula tindria el seu origen en la de “Patacó”(**) que esta
definit com antiga moneda d’argent d’una unça de pes.
Aleshores
esta clar l’origen del nostre mot “Patacot” que vindria de la paraula “Pataca”que
al mateix temps se li havia donat el significat de” Patacó” en un intent dels
xiquets d’imitar en els seus jocs les apostes amb diners dels adults. Una
antiga moneda va donar el nom als trossos de cartes ja gastades per a fer-los
servir com a tal en el joc simbòlic dels infants.
(*)Definició treta del Diccionari Valencià,
Català,Balear d’ Alcover i Moll
(**)Definició treta de Gran Enciclopèdia
Catalana
A mi "patacot" em recorda a un joc, de quan erem menuts. Un patacot li dèiem a un troç de carta de la baralla clàssica (eixe troç devia dur el valor de la carta) i crec recordar que es tractava d'un joc d'apostes com a la carta més alta on, qui guanyava la bassa, s'en portava tots els patacots en joc.
ResponEliminaRecorde perfectament quan erem xicotets en ple estiu buscar una vorera fresca a l'ombra de qualsevol carrer del poble i per un encontrarse amb els amics per a fer un rotgle i jugar al muntonet o al set i mig.Com diu el Vicent anterior efectivament eres cartes tallades per la meitat i segons el nombre de figures que quedaven a la carta tallada o "patacot" era el valor que apostaves. Que felicitat tindre a la ma un bon manoll de patacots agafats per una goma i no eixir "esquilibrat" de la partida. Deurien ser les nostres Play's o DSs d'ara. Eren temps on no existien televisions amb programació infantil 24 hores i per tant on s'haviem de relacionar més, xafar més el carrer i per tant fer més poble.
ResponEliminaQuina raó tens, i córrer amb les bicicletes, o anar bancal amunt bancal avall, en fi, fer amics. És una pena el que es perden els xiquets.
ResponElimina