diumenge, 15 de gener de 2012

S. ANTONI ABAT. UNA FESTA ANCESTRAL

           Davant la proximitat de la festa de S. Antoni Abat que se celebra el 17 de Gener,per allò que representa en la nostra terra i per commemorar-la   vaig a parlar d’ ella amb este escrit que és va publicar en la Revista de festes de 2002
Al llarg de l'any, en el nostre poble, a més de les Festes Majors, que són les de Moros i Cristians i en les quals venerem al nostre patró S. Joaquín, se succeixen una sèrie d'actes festius o Festes menors, que en l'actualitat o bé se celebren amb menys entusiasme i brillantor com és el cas de les Danses, o ja no se celebren com serien la Festa de les Casades o la Festa de les Solteres i que en èpoques no gaire llunyanes van gaudir de cert prestigi i com a tals conformen una part important de la nostra tradició i cultura.
          Totes les festes s'emmarquen dins d'un cicle festiu d'una durada anual, és a dir, s'iniciava amb l'any i acabava amb ell, i que a més era circular com el cicle agrari: els camps es llauren per sembrar, arreplegar  la collita i es tornen a llaurar per reiniciar el procés, el arbre es poda, brolla, floreix, és  cullen els fruits i  es torna a començar. Aquests dos cicles, simultanis en el temps estan íntimament relacionats, fins al punt que el festiu en certa forma depèn de l'agrari. L'economia determina la festa.
         Davant del temps circular, en el qual la festa retorna periòdica i regularment com les estacions de l'any i els astres del firmament, s'oposa el temps rectilini de la vida de l'home. Però aquest, fent ús del seu raciocini i per trencar la trajectòria longitudinal del seu temps, per acabar amb la rutina del seu treball, per oblidar la duresa de la seva existència i per donar culte als seus déus, crea els actes festius. La festa de S. Antoni Abat, carnestoltes, la Pasqua, la festa de les filles de Maria al maig, la de les casades al juny, les de S. Joaquín, les danses, etc. són exemples de les nostres  festivitats integrades dins el cicle festiu anual. I totes elles amb un component religiós molt important. En un passat relativament recent no s'entenia la festa sense la religió, el temps d'oci estava dedicat exclusivament al culte dels déus. I la religiositat era la base fonamental de la cultura d'un poble.
          La festa de S. Antoni Abat, la primera dins d'aquest cicle anual, ja que es celebra el 17 de gener, serà la que analitzarem en aquest estudi com una festa religiosa ja que s'hi invoca a un sant, i com rural i pecuària, perquè es busca la protecció d'animals i agricultors. En Benilloba la festivitat de S. Antoni Abat o del porquet, com se'l coneix popularment, queda com un vestigi del passat i ja gairebé desproveïda de significat. Desplaçada del seu dia, se celebra el diumenge més proper i es limita a una benedicció d'animals i persones assistents. En poblacions properes, com Balones o Muro, aquesta festa té una major vigència. I molt estesa per les nostres terres, encara es manté com la festa principal en poblacions com Canals. La popularitat d'aquest sant en tot el nostre àmbit cultural demostra la importància d'aquesta festivitat en èpoques passades en les quals, prevalia un model de societat tradicional, agrària i rural.
        Però, qui va ser S. Antoni? Segons l' hagiografia del Sant, va néixer a Como, lloc de l'Alt Egipte, l'any 251 després de Crist. De família noble, rica i cristiana, aviat va quedar orfe i impressionat per la lectura de l'Evangeli: "Vés i ven el que tens, i dóna-ho als pobres i tindràs un tresor al cel" Mt 19, 21.Va repartir la seva herència i es va retirar al desert per dedicar-se a l'oració i penitència. Per tot això s'erigeix ​​com un dels primers sants anacoretes del cristianisme. En el seu aïllament va patir nombroses temptacions de les que va sortir sempre victoriós i va entrar en contacte amb animals salvatges als quals va domesticar. Va morir ja centenari, un 17 de gener del 356 d.C. amb una gran fama de Sant taumaturg i home honrat. Els encarregats d'estendre el seu culte van ser els Germans Hospitalaris de S. Antoni Abat, coneguts com els Antoninos. Famós va ser a la Ruta Jacobea el Monestir de S. Antoni a les rodalies de Castrogeriz, regentat pels Germans Hospitalaris, del qual només queda la seva façana i un arc per sota del qual, encara avui, discorren els pelegrins, on acudien gent de tot Europa a sanar-se del mal conegut com "Foc de S . Antón ", que era una mena de Herpes.
        La devoció a aquest Sant es va difondre per terres valencianes durant els segles XIII i XIV i van ser, precisament, aquests monjos Antoninos els que van contribuir a l'expansió del seu culte, arribant a ocupar un lloc important en el panteó sagrat de cada poble. Excepcional és el poble que no tingui algun carrer amb el seu nom o església que no disposi de la seva imatge.
        En Benilloba comptem amb les dues coses: el carrer dedicat a la seu advocació amb el corresponent retaule i la imatge de l'església. Aquesta última era traslladada cada 17 de gener fins a la plaça del castell i col·locada a la façana del palau, residència del Senyor del poble presidint la plaça, on acudien els veïns amb els seus animals. El capellà beneïa als assistents així com les garrofes que amb posterioritat repartia als animals conduïts pels seus respectius propietaris. Amb això es garantia la protecció divina a tota una ramaderia que tant representava per a una societat agrària: d'una banda hi havia les mules i ases, animals que representaven gairebé la totalitat de la força motriu necessària per a l'activitat econòmica, i de l'altra, les ovelles, cabres, gallines, conills, porcs i un llarg etc. que constituïen una aportació important en l'alimentació de la població. Tots dos, imprescindibles per al bon funcionament del model de societat imperant: l'agrària, tradicional i autàrquica. Del camp s'obtenien la major part de recursos i el consum depenia de la seva autoproducció ja que el comerç estava molt limitat.
        S'invocava la protecció divina per a aquests factors de la producció, claus en l'economia local i suport de tota la comunitat. Això es feia sol·licitant la intercessió de S. Antoni a través del mediador terrenal, el capellà, amb el consentiment de l'autoritat civil. I es feia davant del seu domicili i en aquesta plaça del poble, potser la més idònia per la seva capacitat per acollir a tots els veïns amb els seus animals. El Sant s'erigia en intermediari entre la comunitat rural i allò que la comunitat desconeix, però sent i intueix que maneja el fil secret de les coses. Des de la salut de les persones a la protecció dels animals.
        A la imatge de la parròquia al Sant se li representa amb la Iconografia que li és pròpia. És a dir, com un home d'edat avançada, vestit amb l'hàbit de l'Ordre dels Hospitalaris. En una mà porta un bastó en forma de T (en aquesta imatge sembla que el pal superior ha desaparegut), que fa referència a la mateixa ordre i amb l'altra, porta un llibre, els Sants Evangelis, en al·lusió al miracle que la seva lectura va provocar en la seva vida. Al coll porta una campaneta, atribut que se li incorpora per la tasca dels monjos Antoninos a favor dels malalts contagiosos. S'acompanya d'un petit porc que indicava la virtualitat del Sant en la devoció popular. En el retaule del carrer S. Antoni apareix de diferent manera: envoltat d'animals en al·lusió al seu patronatge, davant d'una cova en referència a la seva vida eremítica i al costat d'una foguera, que és un altre símbol del Sant. D'aquí el costum en molts pobles, d'encendre una gran foguera per celebrar la festivitat del Sant.
        Una de les regles de l'Orde Hospitalari disposava que els religiosos havien de criar porcs per a la manutenció dels hospitals. Aquests animals se'ls deixava solts, i vagabundejaven pels carrers i camins sent mantinguts per la caritat popular. Aquest costum es va transformar amb el temps i fins a èpoques recents, en algun poble, encara es criava algun porc d'aquesta manera i amb el benefici, obtingut de la seva venda després de ser sacrificat, es pagaven les despeses derivades dels actes festius organitzats en honor de S . Antoni. De tot això només resta la cèlebre frase "et sembles al porquet de S. Antoni "que s'utilitza per referir-se a aquella persona que para  poc per casa o l'altra de "Criar-es com el porquet de S. Antoni "que no necessita explicació. En aquest costum també podrien veure vestigis de la propietat comunal d'èpoques passades, ja desapareguts amb el nou concepte de propietat burgesa.
        Llunyans els temps en què s'invocava la protecció del Sant per a animals i persones, dos pilars fonamentals de l'ordre social i econòmic, el costum i la tradició es manté, però desproveïts de l'antic significat. Gràcies als avanços  científics, el bestiar i tot tipus d'animals domèstics estan subjectes a un control sanitari i tenen al seu abast un sistema d'assistència veterinària que els proporciona una protecció molt efectiva davant les malalties o altres vicissituds pròpies de la natura. L'alimentació o la quantitat de proteïnes que prenem no depèn del porc o de la gallina que puguem criar a casa nostra sinó d'un comerç que és bàsic en el nostre sistema econòmic.
 Actualment se segueix celebrant la festa, s'invoca al Sant i es rep la benedicció. Però la fauna ha canviat ostensiblement. Qui assisteix a la plaça no és un camperol amb la seva mula sinó una nena amb un gat d'una raça estranya, o una senyora amb un ocell exòtic, de gran colorit, importat d'una selva remota, o el noi, vestit a l'última moda amb un gran ofidi amenaçant en el seu braç. Ja no es tracta d'una invocació, sinó més aviat d'una exhibició.
A tots: Bon dia de S.Antoni




NOVES APORTACIONS


Un treball d’investigació no es tanca mai,sempre ha d’estar obert a noves aportacions,a noves troballes que facen retornar el cas i enriquir-lo amb noves dades i hipòtesis que ens apropen   cap  a una  visió més pròxima a la realitat.

                Amb els coneixements aportats per Carmen Herrero he pogut ampliar la investigació sobre el culte i la festa de S. Antoni Abat i el que ha representat per  nosaltres. Tots sabem que a la casa de la família Herrero-Reig, en el Carrer major, hi ha un retaule de ceràmica de S. Antoni Abad. Este retaule està ací com a conseqüència de l’advocació particular d’esta família al Sant. Una advocació que ha passat de pares a fills al llarg d’ al menys sis generacions.  Devoció al sant  que ve de  un avantpassat,Joaquin Company, que és trobava amb dificultats  per que els animals que posseïa se li feien malbé,i  per uns o altres motius acabaven morint-se. Hem de situar-se  en una època en que els animals tenien una gran importància dintre de la economia familiar: eren força de treball, font d’energia, subministraven  recursos, mercaderia per               l’ intercanvi etc.Amb les dificultats per les que estava passant Joaquin es va encomanar al Sant per a que el lliurara del desastre i  el sant el va afavorir. El va lliurar dels mals  que assotaven el ramat  i agraït  d’allò que per a ell seria un miracle i en acció de gràcies va posar el retaule  de rajolets en l’entrada de sa casa.

                En este retaule apareix  S. Antoni Abat  amb alguns dels seus atributs: el hàbit de l’ordre dels hospitalaris o Antoninos, el llibre a la mà,que representa el canvi que va suposar per a ell llegir els Sants Evangelis, el pal que porta  a l’altra mà. En canvi no apareix la foguera ni el porc sinó un gos com a símbol de la seua dedicació als animals i les roques del fons en al·lusió  a la seua vida eremítica. La devoció d’esta família al Sant va passar d’una generació  a la següent, i d’esta a l’altra i així successivament, com ho testimonia el fet de que al desaparèixer la imatge de S. Antoni Abat de l’església en la guerra civil i una vegada acabada esta, va ser la mateixa  família ( en concret Carmen Reig)  la que va manar a fer, a càrrec seu, una nova imatge en un taller del Tomelloso. Amb esta reposició de la Imatge del Sant per la família i la seua continua devoció  bé prodria fer-nos pensar en que l’anterior imatge també podria haver-se fet a expenses de la mateixa família. Però açò ja entra dintre de l’especulació i s’hauria de confirmar.

Aleshores tenim una imatge de S. Antoni Abat en l’església, la de la foto que encapsala aquest article,i esta  era la que es traslladava  fins a la plaça del Castell per  fer la benedicció dels animals. Passen els anys  i amb les reformes del Concili Vaticà II la imatge es tornada a la família i en esta casa roman fins l’actual dècada  en la que és donada de nou a l’església on es troba actualment.

Amb este cas de devoció particular a S. Antoni Abat completem un poc més la informació que tenim sobre la devoció al sant  en el nostre poble en concret i en les nostres terres, en un àmbit més general.


Enric Morrió i Gómez


2 comentaris:

  1. buenas tardes quique, quiero decir que el sant antoni que sale en tu foto lo encontramos haciendo una reforma en una casa particular, más en concreto en la de campaneta, que en realidad siempre ha sido propiedad de la madre de carmen gómez herrero,"la madrileña", se le comentó si querian dar la imagen a la parroquia y así lo hicieron sin vacilar. tambien tienen un retablo de azulejos en la entrada de la casa, por lo cual se entiende que esta familia se encargaba de custodiar el santo, y me imagino que su madre y la gente mayor del pueblo sabrán de su historia y de las multiples anecdotas sobre ello,bueno un saludo de juanlu.

    ResponElimina
  2. Gràcies Juanlu, intentaré buscar més informació sobre el que en dius.

    ResponElimina