dissabte, 12 de maig de 2018

LA CARRASCA





             La Carrasca (Quercus ilex) és un arbre perennifoli. De fulles endurides amb dents espinoses, verdes i lluentes en la cara superior i grisenques en la cara inferior. Es cria per tot arreu però en les terres planes  i conreades  sols queden exemplars solitaris de vegades de dimensions considerables. En la serra arriben a formar boscos .La floració és en la primavera i el fruit(la bellota) ve al final de la tardor. La bellota encara que actualment ha quedat com un aliment del ramat des d’antic s’utilitzava com aliment humà. Es cercaven els arbres que les feien més dolces i es menjaven crues o torrades al foc. En el nostre poble en queda alguna de dimensió considerables com esta. Sabeu on està?
        Esta impresionant carrasca de quatre tiges, perqué ja n'ha perdut una, es troba en l'anomenat Mas de Les Carrasques o també mas dels Tossals i bé pot tindre dos o tres centenars d'anys, no se jo calcular l'edat d'estos vells arbres. Esta acompanyada d'altres dos exemplars que si bé són més joves no deixen de ser grandiosos.







dissabte, 28 d’abril de 2018

STA. ANNA



         




           En Benilloba s’ha venerat a Sta. Anna  com a patrona, encara que no ho és, per ser la dona de S. Joaquim que és el vertader patró. També s’ha venerat a Sta. Ana per ser patrona de tots els treballadors de la industria tèxtil i com al nostre poble sempre ha hagut un percentatge de població que s’ha dedicat a esta activitat aleshores  fins va existir fins una confraria en honor a esta Santa.
           Sta. Anna i S. Joaquim segons els evangelis apòcrifs van ser els pares de Maria, la mare de Jesús de Nazaret. El seu nom en hebreu era Hannah i era natural de Belén. El seu pares van ser Matàn i Emerenciana. Segons Juli el Africà Matan en un matrimoni anterior amb Estha van tenir un fill anomenat Santiago que seria pare de José de Nazaret. I Estha en un matrimoni anterior va tenir a Joaquim ( pare de Maria). Estha va morir al nàixer Santiago i  el seu home Matan va casar amb Emerenciana  amb qui tindria a Anna.  Anna i Joaquim es van casar i van tenir a Maria quan ja eren majors.
          A Sta. Anna se la reconeix per la llarga túnica que porta, normalment roja ( no és el cas de la Sta. Ana de Benilloba), amb el cap cobert amb  un mantell , unes vegades sostenint un llibre i altres amb Maria, xiqueta, de la mà (com la nostra Sta. Anna).La sua festa com la de S. Joaquim es el 26 de juliol encara que en Benilloba es celebra el 16 d’agost.

diumenge, 15 d’abril de 2018

BUSQUEM!!!



Serieu capaços de trobar este objecte i dir-me que és? Vinga animeu-se que segur que ho heu vist milers de vegades. I a la setmana que ve la solució.


LA SOLUCIÓ:


Efectivament, com alguns heu dit es tracta del fanal que penja en la façana  per donar-li llum a la imatge de S. Joaquim, Sta. Anna i la Mare de Deu. I per saber la seua antiguetat reproduisc el que diu l’acta d’un ple de l’ajuntament de 1944


Año 1944
Sesión del 28 de enero
Alcalde Vicente Monllor Ortiz
El Sr. Cura solicita se costee la instalación de un farol de hierro forjado
estilo Renacimiento Español en el retablo de azulejos a restablecer en
la fachada de la Iglesia que había antes del año 1936 de los Santos
Titulares y Patronos deBenilloba así como el gasto quesuponga el alumbrado de una lámpara eléctrica de potencia lumínica superior a las del
alumbrado público.






dilluns, 9 d’abril de 2018

CANT A L'AURORA




Encara és nit fosca,
ulls entaranyinats,
café i mistela,
la veu anem afinant.
Sonen les primeres notes,
marquen el primer compàs
alegría de tornar a cantar.

A traure al Senyor Rector
i ens torna a convidar.
Ara café i galetes,
la misteleta no pot faltar,
ja em sent animat,
i tota la gent a cantar
i a l’aurora acompanyar.

A colp de bombo
Pom… pom, pom
a ca l’alcalde ens acostem,
ens tornen a convidar,
ja no tenim fred
i sense vergonya cantem.

Continua el passeig
Per S.Miquel i S.Joan,
S.Francés i S.Vicent
quina alegria més gran
un any més cantant.
S.Llorens, S.Pau i S.Pere
i torne a recordar el plaer
del pa acabat de fer.

Els cantem als Antonis,
a S.Agustí i S.Caietà
Ens venç la claror del dia
les cares ens veiem ja.
Som quasi els mateixos,
exceptuant algú que ja ha faltat.

Baixem al Castell i
a la Mare de Deu del Carme li cantem
Pom …pom,pom
cal recordar al darrer Sabater:
“zapatero que estas remendando
i al oir este santo rosario
apagas las luces i vas a dormir…”
Amb quina facilitat canviem el parlar
i per apropar-nos al cel parlem en castellà.
Acabem a l’esglèsia
Satisfets i pagats,
hem complit amb la memòria i tradició.
A l’any que ve Déu dirà
I ara tots a esmorzar.












diumenge, 25 de març de 2018

CONEIXEM? TROS


Canal del Mas dels Capellans


TROS

        El diccionari  el defineix  com: part d’una cosa separada de la resta, fragment. Per exemple: tallar un paper en tres trossos. Però hi ha un altre significat que nosaltres encara gastem molt i seria: Peça de terra, camp de conreu.  I així nosaltres solem dir: “Josep ha comprat un tros de terra per fer-se una caseta.”” Joan està en el seu tros treballant.”


dilluns, 19 de març de 2018

FALLES EN BENILLOBA


Placeta l'estanc (entre C.Malor i S.Agustí) 1934
                     Hui dia de S. Josep és la culminació de la festa de les Falles a València, així com en molts altres pobles  de terres  valencianes  a les que s’ha escampat per la influencia de la festa de la capital i el seu èxit. Esta festa sembla que té el seu origen en les fogueres que feien els fusters  cremant totes les restes de fusta del seu taller en la vespra de S. Josep per celebrar la festa del seu patró. Encara que hi ha teories  que posen un origen molt anterior a estes foguers, fins i tot anterior a la nostra era en la que els pobles antics feien fogueres en el moment de canvi d’estació, a l’equinocci, com una forma d’acabar amb l’ hivern, al que deixaven darrere  per donar pas  a una estació nova on tot torna a renàixer: la primavera . I que el cristianisme ha assimilat estes festes,  assumint  i fent- les coincidir   amb celebracions pròpies.  Siga d’una forma o d’altra  o ambdues  a la vegada, les falles són ja una festa molt popular i estesa  i encara que té unes característiques comuns, en cada lloc, poble , falla o època va adquirint uns trets   que li donen la seua personalitat i idiosincràsia pròpia. També a Benilloba, allunyats com estem, ha arribat la  influencia de la capital en diferents moments , per diversos  motius i amb desigual impacte. Son pocs els testimonis que he recollit i entre ells estes fotos de falles, tres d’ells de l’època de la República i una molt més recent.




Falla Carrer S.Josep







divendres, 9 de març de 2018

L'ORDINARI MONA


Antonio Jordà "Mona"


            Heu sentit alguna vegada dir-li algú que sembla “l’ordinari Mona”? Sabeu d’on ve esta expressió?
         Jo l’havia sentida i m’imaginava que feia referència a alguna persona que tenia este ofici,  però va ser  fa uns quans dies mirant una pagina del facebook anomenada “Alcoy en el recuerdo. Imágenes de ayer i hoy” quan vaig resoldre l’enigma. Efectivament ordinari és l’ofici d’una persona que s’encarrega de dur comandes d’un lloc a un altre a canvi d’una remuneració. Segurament té una ruta mes o menys fixa i fa les comandes entre els seus clients dintre del seu àmbit. Vindria a ser com les empreses de transport actuals (de porta a porta)  però a escala més xicoteta. En Benilloba estaven els germans Gisbert de Penàguila que amb el seu Camió feien d’ordinaris de Benilloba i totes les vesprades els recorde repartint paquets per les empreses del poble fins als anys huitanta del segle passat. Però sembla que hi va haver un ordinari molt conegut en Alcoi anomenat Antonio Jordà que va viure en la primera meitat del segle XX, i que de malnom era “MONA”. Degut a la seua popularitat i al seu ofici és pel que encara hui la gent el recorda amb esta frase feta:” semblar l’ordinari Mona”. En el sentit de la persona que va d’un lloc a altre fent una comanda o quan és sempre a la mateixa persona a la que li se fan les comandes.
Fotos de Cristina Aleixandre Jordà

Antonio Jodà amb els amics( entre ells Clàsico, El torero alcoià) un dia a la Font Roja