dimarts, 18 de juliol de 2017

PEGUEM UNA DANSAETA? BENILLOBA I LES SEUES DANSES

          Després d'un any de gestació (entrevistes,arreplegada de material, consulta de fons, dubtes, viatges, selecció, redacció, correcció...) hui ha arribat al món:" PEGUEM UNA DANSAETA? BENILLOBA I LES SEUES DANSES" Espere que vos agrade.



        A més de conèixer un poc més les nostres dances, podem jugar a buscar-se o a reconèixer a les persones que apareixen per les mes de 300 fotos del llibre.
        Per obtenir-lo haurem d'esperar un poc a la seua presentació que serà el 19 d'Agost.

dilluns, 12 de juny de 2017

PEGUEM UNA DANSAETA?

Ja està a la impremta. Dintre de poc podreu gaudir del llibre sobre les danses de Benilloba: la festa, orígens, música,ball, majorals, dolçainers... I a més, els ultims més de cent anys il·lustrats amb més de 300 fotos.


divendres, 2 de juny de 2017

BUSQUEM!









        Sabrieu localitzar esta foto? I que és el que veiem?



Esta foto és propietat de Consuelito Climent. I efectivament és el Molí de l Noguer. En ella veiem el Molí a l’esquerra i el noguer a la dreta en un moment d’una impressionant riuada. Estaven totes les hortes negades per el riu entre el Molí I la font del Retor que estaria a fons, no es veu el llavador de Baix que segurament l’arrastraria la riuada. La foto, crec que serà dels anys seixanta perquè encara és en blanc I negre. Per estos anys el Molí encara estava habitat per diverses famílies, les ultimes en habitar-lo. En la planta superior, a peu de carretera vivia Consuelo Biosca, ja molt major que era la propietària de molí. Iaia de Cosuelito I tiaaguela meua. Baix hi havia un piset que s’accedia pel camí que baixava de la carretera a la font del Rector, en ell vivia Angel Serrano I Carmen Seoane, amb tres fills: Angel, Ramiro I Severino. En un pis inferior vivia un altre matrimoni jove, que recorde sols el malnom d’ell :” cacahuet”. I després més avall en el que era el moli: Serrano (no se si Manolo o Juan) I la dona Rosario, pares de Manolo Serrano I Rosario.

dissabte, 13 de maig de 2017

SANCARRONS A BENILLOBA, NANOS A COCENTAINA.



 En un barri de Cocentaina, el Raval, el dimecres a meitat quaresma celebren la festa del Nanos. La festa consisteix en plantar uns ninots a les façanes de les cases, en les places, en els cantons... amb cartells que critiquen diverses situacions del poble que no agraden als veïns, com per eixemple: que la gent embrute els carrers o que no els netegen, que hi hagen barreres arquitectòniques, l’actuació d’algun polític,etc. Sempre referint a temes concrets del poble. El ninots són figures que imiten a les persones  i  fets amb roba vella,amb una estructura interior de cartró,canya o altra cosa rígida i que s’ompli amb draps vells. La cara es fa amb amb calces a la que li se pinten els ulls i la boca, les mans amb guants i els peus amb unes sabates velles. Esta festa que és una tradició que ve de molt antic sempre s’ha pensat que era exclusiva de Cocentaina. Ara sembla que no és així, pot ser que en altres pobles del Comtat també és fera este tipus de crítica social i després desapareguera esta pràctica. I concretament en Benilloba he trobat, amb un testimoni,  indicis que apunten en aquesta direcció. Fa poc temps Olimpia Reig em va comentar que li havia sentit comentar a sa mare ( Carmen) que en Benilloba també s’havien plantat estes figures, que ella no ho havia conegut però que ho havia sentit contar als seus pares i açò ja ens remunta al S. XIX. Però si amb  tan sols este testimoni no hi ha prou per  fer esta afirmació, esta  dona ens aporta una dita que és més concloent, i que jo per Cocentaina no he sentit mai, que diu així: “ A meitat quaresma sancarrons al carrer”  I que són el sancarrons? Segons el Diccionari de F.Ferrer i Pastor un sancarró es un espantaocells. I un espantaocells és una figura humana feta precisament amb una canya, com estructura, a la que es vist amb roba vella, molt similar al que diuen nano en Cocentaina i que serveix per espantar, atemorir, als pardals i que es mengen les collites  a l’igual que els sancarrons i els nanos també serveixen per alertar i en certa manera atemorir a algú.

dilluns, 1 de maig de 2017

BENILLOBA I LES DANSES


Després de mesos de treball encara resta molt per fer, però també  hi ha molt adelantat: entrevistes, documents,escaneig de fotos... I amb tot açò anem  aproximant-nos a la tasca que s’havien proposat: fer una publicació sobre les nostres danses. En ella vull, per un costat, arreplegar tota la informació que siga possible sobre les danses  i per un altre, un testimoni gràfic que l’il·lustre. Ja vaig demanar, fa un temps, la col·laboració de la gent i afortunadament ha segut molts els  que ho han fet, però vull tornar-la a sol·licitar-la perquè de segur que quant més informació tingam més ric serà el resultat i perquè una  vegada el treball fet, no m’agradaria que restara res interessant per conèixer. Si algú té fotos, algun detall que vullga que es conega, alguna anècdota... sols té que posar-se en contacte amb mi. El meu correu és: enriquemorrio@hotmail.com  i el meu tno: 618358599.
Moltes Gràcies.

diumenge, 9 d’abril de 2017

LA CLASSE DE D.DANIEL


       Daniel Iborra també conegut  com Daniel de la Botigueta ( per la botiga que va tenir la seua familia i després ell amb la seua dona) va ser mestre de moltes generacions de joves (xics perquè a les hores els xics i les xique anaven separats) i director de l'escola de Benilloba durant molts anys. Som molts els que li hem d'agraïr el saber llegir i escriure i fer les nostres primeres operacions en un temps en que anar a l'escola no era d'un interés primordiar sino més bé un tràmit que haviem de passar mentre esperavem arribar a poder treballar. Encara resta en la memòria de molts benillobers,que van assistir a les seues classes, com un bagatge important en el record de la seua joventut. 
      Esta foto serà aproximadament de 1968